Què fem > Investigació
QUÈFEM
ÀREA: Investigació


PROGRAMES ACTUALS

¿Beber para crecer? El consumo de alchol entre los menores de edad.

La Fundació IGenus presenta el llibre ¿Beber para crecer el consumo de alcohol entre los menores de edad.

Malgrat la normalitat de què gaudeix l'alcohol en el món dels adults, en els últims anys hem assistit al debat sobre el consum adolescent d'alcohol, ja que els consums adolescents consideren intensius i perillosos. Després d'investigar el tema, els autors revelen qüestions relatives a les pràctiques de consum en els contextos relacionals i festius dels adolescents actuals: Per què alguns adolescents beuen alcohol intensament els caps de setmana? Quins són els motius per beure? Com influeix la societat en els consums? Què els aporta el botellón? Quines són les diferències amb les formes adultes respecte la beguda? Aquests i altres plantejaments, juntament l'extrema normalització de l'alcohol entre els joves porta els autors a plantejar-se la pregunta: Créixer per beure?

Joan Pallarés Gómez. Alcampell (1957). Professor Titular d'Antropologia a la Universitat de Lleida. Col·laborador de la Fundació Igenus. Autor de diferents llibres i articles sobre els consums de drogues entre els joves en el seu context de consum. Ha estat director de l'Observatori de Nous Consums de Drogues en l'Àmbit Juvenil, de Catalunya, així com del Sistema d'Informació Contínua de Drogues d'Castella la Manxa.

David Pere Martínez Oró. Ponts (1981). Psicòleg Social. Doctorand en psicologia social per la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinador de projectes d'investigació en la Fundació Igenus. Va ser coordinador de l'Observatori de Nous Consums de Drogues en l'Àmbit Juvenil, SICCAM i SIEC. Professor Consultor a la UOC ia la UAB. Autor i coautor de diversos articles i llibres sobre els consums de drogues.



 

EL SALUDABLE MALESTAR. Descripció i anàlisi crítica de la salut dels adolescents espanyols a partir del informe de la OMS: “Determinants socials de salut i benestar entre els joves”

El text “El saludable malestar” presenta una revisió descriptiva i crítica de la salut dels adolescents, a partir dels resultats de l'Informe OMS (Social determinants of health and well-being among young people). Les alarmes entorn la sexualitat, el consum de drogues o l'ús d'Internet són de vegades injustificades.

La salut dels i les adolescents espanyols és de les millors entre els països desenvolupats. S'ha de continuar treballant per millorar la prevenció del consum de drogues, l'adherència a l'escola i l'acceptació de la imatge corporal (el 33% de les noies de 15 anys presenten una distorsió de la imatge corporal). La Societat de Consum, els discursos adults i el compromís amb les institucions són també determinants de la salut.

En aquests temps incerts on tot és efímer, les pràctiques de risc funcionen tant com un mecanisme per evadir-se de la realitat com per mitigar el malestar existencial. Un present vinculat als riscos serà un futur de danys per la salut pública. Si l’actual generació de joves és una generació “sense”. Sense feina, sense casa i sense futur, el malestar adolescent pot conduir-los a ser una generació sense salut.

 

El saludable malestar

Estudi sobre El paper dels pares / mares consumidors en la prevenció del consum de drogues

L'objectiu principal d'aquest treball és el de conèixer el paper i els discursos dels pares / mares consumidors de drogues il legals en la prevenció del consum de drogues dels seus fills.

En els últims anys s'han incorporat progressivament al rol de pares / mares persones consumidores de drogues il legals, que durant la seva joventut consum recreatiu o van tenir contacte amb drogues, com el cànnabis i la cocaïna. Aquestes persones donen als seus fills un discurs sobre les drogues, no centrat exclusivament en l'abstenció del consum i per tant diferent que les mares / pares no consumidors. Per això, aquestes persones consumidores estan aplicant noves estratègies preventives. En aquest sentit, alguns poden tolerar o permetre certs consums, a més de gestionar els consums dels fills d'una manera poc alarmista.

Observatori de Nous Consums de drogues en l’àmbit juvenil de Catalunya

L'Observatori de Nous Consums de drogues en l'àmbit juvenil és un programa d'investigació que estudia la realitat dels consums de drogues i les formes d'oci juvenil a Catalunya, de forma estable i regular des de 1999.

L'Observatori és un "sistema d'alerta ràpida", sensible per detectar els canvis en el patrons de consum de drogues i que també recull el consum de noves substàncies en les fases emergents, a més de l'estabilitat relativa dels consums més estables i coneguts.

L'Observatori pretén detectar amb més rapidesa que altres dispositius els problemes emergents en el consum de drogues, abans que aquests problemes agafin una més gran magnitud.

L'Observatori és una investigació inspirada fonamentalment en el mètode etnogràfic, tot i que utilitza altres tècniques. La informació que obté per a poder copsar i aprehendre el món de les drogues prové del seu equip de camp, el seu sistema de xarxes d'informants (consumidors, professionals en relació amb joves, i altres), un panell d'informants claus, i dels qüestionaris aplicats a joves en els contexts de festa. L'equip d'investigació i les eines utilitzades són dinàmics i flexibles i es distribueixen estratègicament per tota la geografia catalana.

L'Observatori, amb la complementarietat de tècniques que utilitza, copsa la realitat del consum de drogues en els contexts juvenils i ofereix un informe anual dels canvis i regularitats observades. Serveix com a eina per a planificar propostes de reducció de danys des de la perspectiva de Salut Pública, tant per les institucions públiques com per altres que intervenen en aquest camp.

Aquest programa està subvencionat per l'Òrgan Tècnic de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, l'Agència de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Benestar Social de la Diputació de Barcelona.

 

Estudi 2006

 

Estudi 2007

 

Estudi 2008

Sistema d’informació contínua sobre el consum de drogues entre els joves de Castella-La Manxa

L’any 2005 la Consejería de Sanidad de Castilla-La Mancha adopta el SICCAM (Sistema de Información Continua sobre el consumo de drogas entre los jóvenes en Castilla-La Mancha). La seva implantació i posada en marxa durant aquests dos anys ens ha permès conèixer en profunditat aspectes relacionats amb el consum de drogues entre els joves de 14 a 30 anys. Actualment, disposa d’una xarxa d’informadors constituïda per més de 300 joves, que nodreix d’informació i articula aquest sistema estès en les cinc províncies de la comunitat.

Els sistemes d’informació i el treball en xarxa no són nous en aquesta regió. L’any 1999, des del camp assistencial s’inicia el desenvolupament d’ASETCAM (Aplicación de Seguimiento de Toxicomanias de Castilla-La Mancha). El SICCAM, un sistema ja validat en les comunitats de Catalunya i País Basc, des de la investigació social i l’antropologia, acompleix amb l’objectiu d’ampliar la informació sobre les tendències de consum de drogues, així com altres qüestions relacionades amb els desplaçaments, itineraris i escenaris d’oci dels joves.

Les pàgines de l’estudi descriuen la seva posada en marxa i funcionament. El nostre desig és que els primers resultats d’aquesta eina resultin interessants i ens animin a tots a continuar treballant la informació de la qual disposem i la que ens brindarà en els anys propers.

 

Estudi 2006

 

Estudi 2008

 

Estudi 2009

Entre ratlles. La mirada adolescent cap a la cocaïna

El treball d'investigació la mirada adolescent cap a la cocaïna, va emergir de la necessitat d'endinsar-se en com els adolescents conceptualitzen i entenen el consum de cocaïna. Per aconseguir-ho ens servim de la tècnica anomenada "grup de discussió" la qual ens va permetre recollir el punt de vista dels adolescents sobre la cocaïna. Punt de vista emergit a partir de les opinions, els significats, els imaginaris i les actituds, del complex "món" dels adolescents i la cocaïna. El període d'execució de la investigació va ser, des de gener de 2008 fins a setembre de 2008. Realitzada pel departament d'investigació de la Fundació Igenus, gràcies a la subvenció de la convocatòria 2007 del Fons de Decomissos del Pla Nacional Sobre Drogues, Ministeri de Sanitat.

Objectiu principal: aprehendre els factors socials i personals que els adolescents posen en acció en el moment en què entren en contacte amb les drogues, especialment la cocaïna, per conèixer quins són els mecanismes socials que fan acceptar o desestimar el consum i millorar així la comprensió dels factors precipitants o protectors davant el consum de cocaïna.

Publicació derivada de la investigació:
Martínez Oró, D.P y Pallarés, J. (2009). Entre rayas. La mirada adolescente hacia la cocaína. Lleida: Milenio

El consum de cocaïna des de la perspectiva de gènere en la CAPV (15-34 anys)

Els estudis a Catalunya de l'Observatori de Nous Consums de Drogues a l'Àmbit Juvenil (Martínez Oró et al., 2008; Pallarés et al.; 2007a; 2006; 2005; 2004) i a Castella-La Manxa del Sistema d'Informació Contínua sobre el consum de drogues entre els/les joves de Castella-La Manxa (SICCAM) (Pallarés et al., 2008b; 2007b) que ve desenvolupant l'equip d'investigació de la Fundació Igenus, constaten que encara que les dones continuen tenint una actitud més prudent respecte del consum de drogues (tant legals com il·legals), la tendència dels últims anys és que les més joves s'estan aproximant als comportaments i actituds dels homes en el consum de drogues, especialment davant de l'alcohol, el cànnabis i la cocaïna. Cada vegada més, es detecten noies que segueixen els itineraris festius i els tipus de consum de cocaïna amb semblant freqüència i intensitat que els nois del seu grup.

Aquesta posició de les dones joves front el consum de drogues i en particular al de la cocaïna ens fa plantejar-nos quines han estat les implicacions psicosocials que han propiciat aquest acostament de les joves al consum de cocaïna.

En aquest moment l'equip d'investigació de la Fundació Igenus està realitzant l'anàlisi qualitativa dels grups de discussió de la investigació "La mirada adolescent cap a la cocaïna. Discursos i actituds dels adolescents davant del consum de cocaïna", finançada pel Pla Nacional Sobre Drogues. A partir de les primeres fases d'anàlisi podem apuntar tres aspectes que considerem han de continuar estudiant-se ja que poden ser les claus per continuar en la investigació sobre el consum de cocaïna: el primer és l'extrema normalització del consum de cocaïna en els contexts de festa. El segon és l'alta accessibilitat que tenen els/les adolescents espanyols/es per poder comprar cocaïna, tant els nois com les noies. I el tercer són les diferències psicosocials que tenen les noies sobre el consum de cocaïna respecte als nois.

Aquest estudi que proposem pretén, principalment, apropar-se i aprofundir en les implicacions psicosocials del consum de cocaïna entre les dones joves basques (15-34 anys), per poder comprendre les tendències aparegudes en els últims anys, tendents a atenuar les diferències existents entre nois i noies respecte al consum de cocaïna en contexts recreatius. Per fer-ho estudiarem els següents grups diana de dones joves consumidores de cocaïna: treballadores de locals de lleure nocturn, treballadores amb estudis primaris, treballadores amb estudis secundaris i universitaris, estudiants de secundària i universitàries, a més d'exconsumidores.

El conjunt de noies entrevistades ens permetrà aprehendre, els determinants relacionats amb les estructures de genere, així com les diferències en els comportaments, els discursos, les actituds i la percepció de risc de les noies respecte de la cocaïna. Alhora, les consumidores de les diferents poblacions diana ens permetran obtenir informació sobre el consum de cocaïna en contexts recreatius i secundàriament en la feina relacionat amb el lleure nocturn i la festa.

Subvenciona: Direcció General de Drogodependències Govern Basc. Gestiona: Fundació IGenus.

Objectiu principal: comprendre el consum de cocaïna des d'una perspectiva de gènere. Per aconseguir-ho haurem d'aprehendre els factors socials i personals que influeixen en les dones joves en el moment que s'enfronta al consum de cocaïna per conèixer quins són els mecanismes que fan potenciar o desestimar el consum de cocaïna, i així millorar la comprensió dels factors precipitants o protectors que posen en acció les dones.

Aprofitar les formes diferents que les dones tenen respecte de la valoració i percepció del consum de cocaïna per establir mecanismes i programes de reducció de riscs basats en les seves particularitats.

El camí cap a la cocaïna. Processos i implicacions psicosocials pels quals la cocaïna s'instaura entre els joves espanyols consumidors de drogues (20-34 anys)

A partir dels resultats obtinguts de la investigació "La mirada adolescent de la cocaïna". Concloem que els adolescents consumidors de cocaïna, coneixen els efectes de la substància, l'han consumit en diverses ocasions, però sol per a uns quants és la droga il·legal "dura" preferida. La majoria prefereixen substàncies com el speed i la MDMA (èxtasi). Aquesta preferència ve determinada per diversos factors, entre els quals destaquen, que la cocaïna és més cara que les altres drogues; el speed i la MDMA "col·loquen" més que la cocaïna, la cocaïna no "dóna" festa, és de "els més grans". És a dir, una sèrie d'arguments en què es considera la cocaïna com una droga més de la festa, però no la preferida.

Estudis etnogràfics (Pallarés, 2007, Martínez Oró 2008) posen en relleu, que encara que la majoria de consumidors de drogues il·legals tenen un patró de policonsum una part important d'ells prefereix la cocaïna, havent-n'hi que només consumeixen cocaïna i alcohol (deixant de consumir speed, mdma i altres drogues il·legals). A més, hem comprovat que la cocaïna s'instaura com la droga il·legal "dura" preferida a partir dels 20 anys. La pregunta d'investigació és per què "la cocaïna es converteix en la droga preferida de la majoria de consumidors de drogues il·legals". Quins són els detonadors perquè es produeixi aquest canvi, i per què molts joves s'inicien directament amb la cocaïna a partir dels 20 anys sense haver realitzat consums d'altres drogues.

Objectiu principal: Conèixer amb més profunditat i exactitud els mecanismes, raons, pràctiques i motivacions que fan que la cocaïna substitueixi a altres drogues il·legals i es converteixi en la principal droga consumidors de drogues il·legals.

Subvenciona: Pla Nacional Sobre Drogues. Gestiona: Fundació IGenus.

La normalització social del consum de drogues a Espanya (alcohol, cànnabis i cocaïna)

Després de la realització per part de l'equip d'investigació de la Fundació Igenus d'"Entre ratlles. La mirada adolescent cap a la cocaïna" (Martínez Oró i Pallarés, 2009), "La Mirada femenina cap a la cocaïna" (Pallares i Martínez Oró, en premsa) i redactant els resultats "El camí cap a la cocaïna", hem observat com la normalització social del consum de drogues és la responsable en part del consum d'aquestes i de les situacions de risc que s'assumeixen. Les drogues més normalitzades són l'alcohol i el cànnabis, encara que cada vegada la cocaïna és present en més contexts recreatius, com apunten diferents estratègies etnogràfiques (Martínez Oró et al. 2008, 2009 a, 2009b, Pallares l'al, 2008, Pallarés, 2007a, 2007b).

Objectiu principal: poder dilucidar com es construeix la normalització social del consum de drogues, especialment en l'alcohol, cànnabis i cocaïna, i conèixer quins són els significats associats. A més de saber quins són els mecanismes i les implicacions psicosocials relacionats al perquè uns consumidors es mantenen normalitzats al si de la societat i d'altres desenvolupen problemes severs derivats del consum de drogues.

Subvenciona: Pla Nacional Sobre Drogues. Gestiona: Fundació IGenus.