ÁREA DE VIOLÈNCIA FAMILIAR I DE GÈNERE
La violència de gènere és la que exerceix un subjecte masculí contra una dona en el marc d’una relació esporàdica o estable. La violència familiar és la que es produeix, normalment en l’àmbit domèstic, entre dos o més membres d’una unitat familiar, entesa aquesta en un sentit ampli.
Els nombrosos i freqüents casos de violència exercida pels homes contra les seves parelles sentimentals de sexe femení, ja sigui en el marc d’una relació estable o esporàdica, va fer necessària l’elaboració d’una llei específica destinada a contenir, prevenir i tractar el fenomen. El 28 de desembre del 2004 es va promulgar la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, que amplia de forma considerable els àmbits d’actuació, promou la prevenció i enforteix les mesures de protecció, atenció i recolzament a les víctimes.
Fundació Igenus , que des dels seus inicis ha prestat una especial atenció a les dones com a col·lectiu amb una vulnerabilitat especial per motius naturals i culturals, crea l’any 2005 una àrea específica que canalitza les activitats dirigides a les víctimes de violència de gènere i posa en marxa nous programes vinculats a l’esmentada llei. L’enfocament holístic que defineix de forma essencial el caràcter d’Igenus ens permet integrar sota aquest nou paraigües tota una sèrie de serveis i activitats que l’entitat venia desenvolupant –com el Servei d’atenció i prevenció dels maltractaments o el Programa de tractament de conductes de violència domèstica—, i complementar-les alhora amb noves iniciatives basades en l’ampliat abast de la llei, com l’Aula de formació integral en violència familiar i de gènere o el programa d’Atenció a dones en situació d’especial vulnerabilitat que han patit violència o estan en risc de patir-la.
Els programes d’Igenus suposen el desenvolupament de la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere des dels principis de:
- Respecte a les dones: les intervencions s’han basar en la voluntat i les decisions de la víctima respecte a com dirigir el seu procés per sortir de la situació en què es troba.
- Prevenció: la violència de gènere s’ha de combatre i evitar mitjançant actuacions orientades a prevenir el problema, alhora que es reforcen les mesures de detecció precoç per impedir que els casos incipients s’agreugin.
- Cooperació i coordinació: els diferents professionals han de treballar conjuntament i coordinar-se per abordar el fenomen en tota la seva complexitat, però sense entorpir el procés empès per la víctima. L’experiència evidencia que les accions que es prenen unilateralment i sense consens poden dificultar la resolució del conflicte i provocar en la víctima una sensació contraproduent de pèrdua del control de la situació. Cal treballar des del reconeixement de la responsabilitat i el paper de cadascú, actuant en base a acords i procurant reforçar la capacitat de la dona per prendre decisions. La coordinació és un valor en sí mateix, clau per a canalitzar eficaçment els esforços dels diferents agents socials.
- Integralitat: la resolució dels casos de violència de gènere ha d’incloure mesures que facilitin la recuperació total de la normalitat familiar. La integralitat implica donar eines a les dones i als seus fills/es per a que surtin de la situació en què es troben, reforcin la seva xarxa de relacions personals i s’incorporin a l’entorn laboral o acadèmic corresponent.
- Complexitat: més enllà de la multiplicitat de factors que intervenen en el fenomen de la violència de gènere, la complexitat del problema rau també en el fet que s’escapa de l’àmbit exclusivament domèstic i constitueix una qüestió d’ordre públic. Es trenca així el paradigma de la privacitat i s’entra en el desenvolupament d’una tasca social de construcció d’una societat més justa i igualitària que ha de començar per protegir els seus membres més vulnerables. L’objectiu és eradicar i prevenir el fenomen des de les seves arrels socials i culturals.